U 29 di Maghju di u 1767 – Cummemurazione di a presa di Capraia da a marina corsa di Pasquale Paoli – #Corse –

Le samedi 4 juin 2016, a partir de 9h à Macinaghju, puis après la traversée à Capraia a été organisé la reconstitution de la prise de Capraia par la flotte corse de Paoli en 1767. La commémoration était organisée par les municipalité de Capraia et Macinaghju, avec la participation de représentants des Présidences du gouvernement Corse, ainsi que des Naziunali, des vedettes en mer du San Paulu et de Denis Luciani docteur en Histoire.

Presa di l’isula di Capraia dal armata da a marina corsa in lu 1767

Ricostituzione storica della presa di Capraia dal la spedizzione corsa del 1767

Capraia-Paoli (1) Capraia-Paoli (2)

Cummemurazione di a presa di Capraia da a marina corsa di Pasquale Paoli di maghju 1767. Da Macinaghju à Capraia. Cù i batelli I naziunali parteranu da Macinaghju pà sbarcà in Capraia rendendu umaggiu à a marina di Paoli 250 anni dopu !

PasqualePaoli

 (source unità naziunale 2009) E MILIZIE PAULINE IN CAPRAIA

In a seratinata di u 16 ferraghju 1767, duiecentu omi, cumandati da Acchille Murati è Ghjambattista Ristori, partianu da Macinaghju nantu à quatordeci gondule per occupà l’isula di Capraia.
Tandu, facianu quasi dodeci anni chì Pasquale Paoli era capugenerale di a Nazione corsa. A Corsica, l’avia urganizata puliticamente è ecunumicamente, ma ùn li era ancu riesciuta di scaccià i Genuvesi.

Ci vole à dì chì, dopu à l’Alemani, i Francesi eranu scalati quattru volte per impedì chì i Genuvesi sianu lampati in mare : in u 1738, dopu a partanza di Teodoru, in u 1748, per via di e pretensioni di u rè di Sardegna, in u 1756, un annu dopu à l’elezzione di Pasquale Paoli, è in u 1764. A quarta volta, avianu avutu in depositu i porti di bastia, Aiacciu, San Fiurenzu, Calvi è Algaiola. U solu locu duve i Genuvesi si mantenianu da per elli, era Bonifaziu, malgradu chì viveri è munizioni ùn ghjughjissinu chè per mare.

E truppe francese eranu cunfinate in i cinque presidii marittimi citati pocuprima, ma u guvernu naziunale li permettia – ùn perdenduci nunda – di fà cummerciu cù i Corsi : sottu à Furiani è vicinu à Erbalonga per quelle chì ghjeranu in Bastia, à a torra di u fiuminale d’Oletta per quelle chì ghjeranu in San Fiurenzu, à a torra di Caldanu per quelle di Calvi, è sottu à Alata per quelle d’Aiacciu.
Quandu i Corsi sbarcanu in Capraia, facianu sette anni chì una cunsulta avia dichjaratu a guerra marittima à a Republica di Genuva. I Corsi avianu preparatu una piccula flotta chì alzava u paviglioone biancu à testa di Moru ricunnusciutu da parechje nazioni, è, pianu pianu, s’eranu fatti à l’idea d’andà à attaccà i Genuvesi in Genuva. Ciò chì spiega ch’elli abbianu avutu l’arditezza di occupà l’isula di Capraia.

Capraia hè un isulottu tramezu à Bastia è Genuva. Da u Capicorsu ci hè una quarantina di chilometri. In i tempi, era pruprietà di i signori capicursini di San Culumbanu. In u 1501, i Genuvesi u s’avianu pigliatu . Dunque, pè i Corsi, Capraia era una terra corsa. L’idea d’occupà à Capraia, anu dettu ch’ella venia da un certu Paulu Mattei, di Cinturi, padrone di barca. A’ u mese di dicembre, rientrava da Francia quandu a timpesta l’ubligò à rifugiassi in l’isulottu è à stacci pare parechji ghjorni. Si accorse chì e truppe genuvese eranu poche. In quantu à e milizie capraiese, cum’è tutta a pupulazione – forse un millaiu di persone – ùn parlavanu chè di Pasquale Paoli. Certi dicianu  » Simu Corsi quant’è i Capicursini. E’chì aspetta Paoli à dacci a libertà ? « .
U periculu venia da a flotta di a Republica di Genuva, una flotta chì ùn era più quella di i tempi, quandu ella mettia u terrore in u Mediterraniu, ma quantunque ùn ci era paragone trà i pochi battelli corsi è e belle fragate genuvese.

A cunclusione era chì ùn era difficile à i marinai di a Nazione di fà un sbarcu.

L’affare era di mentenecisi.

Dunque, u 16 ferraghju 1767, à l’attrachjata, tuttu era prontu, u mare era bellu, è u ventu prupiziu. A’ quattru ore di mane, e gondule sbarcanu duiecentu omi nantu à una piccula marina chjamata u Ceppu. Mattei avia raggiò : e milizie capraiese si rendenu subitu è l’ufficiali municipali facenu entre i Corsi in u paese, u solu paese di l’isula, cù un portu prutettu da una citatella. Restava à cunquistà a furtezza è una torra chì cummandava l’entrata di u portu, è ancu duie altre torre, più luntanu, quella di u Sinopitu è quella di i Barbici.

U 19 ferraghju, a torra di u Sinopitu, capituleghjanu : eranu difese da Capraiesi. Ma di piglià a citadella, ùn ci era l’arte. Era occupata da sullati genuvesi chì avianu una artiglieria è una pruvista di viveri.

I primi di marzu, affacca una squadra genuvese. E’, cannunate nantu à e pusizioni corse ! Un mese sanu face u giru di l’isula, ma sullati ùn ne sbarca. Forse chì u senatore Agostino Pinelli, cumandante in capu, pensava chì i Corsi si eranu messi in una trappula, è chì bastava à aspettà.

U 2 aprile, tiranu à più pudè di cannone nantu à i posti tenuti da i Corsi, è provanu à appruvistà a citadella. Ma i Corsi, tandu, eranu più di duiecentu ; d’altri eranu ghjunti purtendu cannoni. E’ l’artiglieria corsa ubligheghja i battelli genuvesi à alluntanassi. A flotta si ne và à a Spezia.

U 16 aprile hè di ritornu. Si alza un forte ventu, è li tocca à rifugiassi sia in l’isula d’Elba, sia in Toscana.

U primu maghju, eccula torna. Dui ghjorni dopu, nantu à una piccula marina, sbarcanu 150 sullati cumandati da un Corsu, Antunucciu Matra, u cucinu di quellu Manuellu chì, dodeci anni nanzu, avia fattu a guerra à Pasquale Paoli è si era fattu tumbà indì u Boziu. Corsi è Capraiesi contrattacanu : sei ufficiali è vintiquattru sullati di l’armata genuvese sò tombi, quattordeci ufficiale è ottanta sullati sò fatti prigiuneri. A’ Antunucciu li riesce à scappà è à ghjunghje in Genuva. In u truppa genuvese sbarcata in Capraia, Matra ùn era u solu Corsu. Quantu ? Forse più di vinti. Unu era u capitanu Massoni, di Chigliacci di Campulori, chì fù tombu. Servia, in Genuva à l’ordini di u culunnellu Caraffa, chì avia spusatu a surella.

U 18 maghju, volta a squadra. Un’ si tratta più , cum’è nanzu, di trè o quattru fregate è qualchì filuccone. Ci hè, in tuttu, una quarantina di batteli. Malgradu quessa, ùn li riesce à chì i Corsi abandonghinu l’accampu di a citadella.

U 29, u guvernatore genuvese, chì ghjera nentru, ottene di capitulà cun onore, è si rende. Tutti i Genuvesi anu dirittu d’andassine in u so paese, à cundizione d’ùn fà più guerra à i Corsi per un annu.

In a furtezza, i Corsi ricupereghjanu 13 cannoni, 1600 palle di cannone, 3 casce di palle di fucile, 78 sacchetti di polvera, è pruviste in pane è farina per un mese. E perdite corse eranu state di 12 morti è 25 feriti.

A cunquista di Capraia hè a più bella vittoria corsa contru à i Genuvesi. Oramai, questi ùn sò più padroni di u mare Tirenu. Un’ sò più liberi di fà cummerciu cum’elli volenu in u Mediterraniu. E’ si sà ch’elli eranu più cummercianti chè sullati. Quale hè chì pudia pensà, 37 anni nanzu, quandu ella scuppiò a rivolta, chì a bandera à testa di Moru pudia sventulà for di a Corsica ? U Senatu di Genuva capì, tandu, chì, per elli, a Corsica era bella chè persa, è ùn era ancu scorsu un annu dapoi a capitulazione di u guvernatore genuvese di Capraia chì a Republica cedia a Corsica à a Francia. Rivenimu à i Corsi chì servianu in l’armata genuvese à l’epica di a cunquista di Capraia. Aghju citatu à Antunucciu Matra è à Massoni, ma ci tocca à parlà d’un terzu.

Pasquale Paoli sapia tuttu ci chì si passava in Genuva. Quattru ghjorni nanzu chì Antunucciu sbarcni in Capraia, scrivia à so intima amica, Sora Maria Dumenica Rivarola, è li dicia :  » U prugettu di i Genuvesi hè d’accustà in Capraia, d’appughjà scale à i scolgi duve ùn ci hè micca Corsi, è d’intruduce, in l’isula à Antunucciu è à Ferdinandu cù i vinti Corsi chì sò nantu à e galere « .

Issu Ferdinandu era Ferdinandone Agostini, di u Favalellu di Campulori (oghje cumuna di San Ghjuglianu), scacciatu da Corsica da Pasquale Paoli in u 1755, per tentativu d’omicidiu.

Un’ sò sì u 3 maghju 1767 sbarcò ancu ellu in Capraia. Forse sì, forse nò. U sicuru – una altra lettera di Pasquale Paoli a ci face sapè – hè chì u 12 maghju sbarca in Capicorsu venendu da Livornu, è và à truvà à Paoli chì ghjera in Ruglianu. Li dice chì si pente di u passatu, è chì vole andà in Capraia à fà parte di e truppe corse. megliu !… dice chì si crede capace di scunvince à Antunucciu Matra di rientre in Corsica.

Paoli averte à Acchille Murati :  » credu ch’ellu sia sinceru – dice – ma ùn li cacciate l’ochji d’addossu « .

Sinceru, Ferdinandu deve esse statu. In Capraia ùn ci hè andatu, ma, da tandu, u truvemu capitanu in l’armata di a Nazione corsa. Da u 7 à u 9 uttobre 1768, era à u Borgu, quandu e truppe naziunale disfecenu e truppe francese.

U pentimentu d’Agostini durò fin chì i Corsi ebbenu a vittoria. In u 1769, si n’andò cù i Francesi. U storicu Jacobi hà parlatu di u so tradimentu :  » Attiré par l’appât d’une vile récompense, il déserta la cause de la patrie pour se couvrir de la livrée royale. La trahison de cet officier procura aux Français l’importante position d’Olmeta, au moment même où ils se voyaient obligés de se retirer d’Oletta devant les forces populaires. Sans cette défection l’ennemi eut été pour lors entièrement explusé du Nebbio « .

Ferdinandone hè statu ricumpensatu da u rè di Francia cù a carica di ricevitore di u duminiu di a Curona è a cuncessione di u stagnu Del Sale, staccatu da u pricoghju d’Aleria. Hè mortu à ottanta anni u 5 sittembre 1803 dopu à esse statu cumissaru di a Ghjunta di Tallà è ghjudice in u distrettu di Cervioni.

En Juin, avec le Supreme Cunsigliu, il décide d’une journée de manifestation dans chaque piève pour fêter la capitulation de Capraia. En Juillet, il propose au duc de Choiseul de céder à la France la place de Bunifaziu, pour deux ou trois ans. Ce dernier lui fait répondre que Sa Majesté choisira elle-même les places qui lui conviennent. Le duc de Choiseul lui écrit pour lui rappeler que Gênes autorise les Jésuites à débarquer dans les places de Corse, et que la France, en retirant ses troupes, favorisera leur installation à Calvi, Aiacciu et Algaiola. En Août, il reçoit John Symonds à Corti. Il répond au duc de Choiseul que si les Français veulent réoccuper Calvi, Aiacciu et Algaiola, les Corses libéreront les places, sinon, il est hors de question que les Génois en prennent possession. Il reçoit la visite du Florentin Raimondo Cocchi. Il deviendra le parrain de sa fille. En Septembre, le duc de Choiseul lui écrit pour l’informer que les Français ont décidé de garder en Corse deux places, Calvi et Aiacciu, et que les Corses devraient rendre Capraia aux Génois, pour obtenir leur consentement aux arrangements qui assureront la liberté à la Nation Corse. Il ajoute: il n’est pas naturel que vous pensiez que Sa Majesté se mêlera des affaires de Corse sans en tirer un avantage. Il répond en remerciant le Roi de France de sa générosité. En Octobre, le duc de Choiseul lui écrit, lui proposant d’arrêter un plan entre Gênes et la Corse. Il lui demande d’envoyer à Paris Matteu de Buttafuoco, avec des instructions, afin de former ensemble un projet raisonnable. Il lui répond en lui annonçant le départ pour Paris de Matteu de Buttafuoco, avec des instructions très précises, restant dans le cadre des décisions prises par la Cunsulta Generale du 28 Mai. Une felouque tunisienne s’étant échouée sur le rivage corse, il donne l’ordre de respecter l’équipage et la cargaison et fait réparer aux frais de l’état le navire qui peut reprendre la mer. Touché du procédé, le Bey de Tunis lui enverra un cheval barbaresque, baptisé Turco, tout harnaché avec une selle enrichie d’or et des éperons d’argent, et des cadeaux exotiques, y compris un tigre et une autruche.


(ANSA 2016) – ISOLA DI CAPRAIA (LIVORNO), 2 GIU – Non a bordo di navi da battaglia come 250 anni fa, ma di due piccoli traghetti: saranno comunque un centinaio i corsi che sabato 4 giugno sbarcheranno all’Isola di Capraia per la cerimonia rievocativa della presa dell’isola nel 1767 da parte della marina corsa di Pasquale Paoli, politico, militare e leader dell’indipendenza corsa. La cerimonia rievocherà in tutto e per tutto, con abiti e armi d’epoca, la presa dell’Isola strappata al controllo genovese nel pieno delle spinte autonomiste della Corsica. Alla manifestazione è prevista la presenza del presidente dell’esecutivo corso Gilles Simeoni, del presidente dell’assemblea corsa Guy Talamoni, del sindaco di Macinaggio e di altre autorità locali corse. La vicenda della presa dell’isola dell’arcipelago toscano da parte della marina corsa, durata per la breve stagione autonomista corsa conclusa con la vittoria francese e la conseguente restituzione di Capraia a Genova, è raccontata in un libro oggi pressoché introvabile dello storico capraiese Alberto Riparbelli ‘Aegilon’, ma sulla vicenda è stato pubblicato nel 2008 un libro a fumetti scritto da da Marc Tomassini ed illustrato da Maurice Passemard che racconta come, a partire dal 16 febbraio 1767, Pasquale Paoli decise di conquistare Capraia.(ANSA).


(Source et suite) Les Génois ne pouvaient voir se développer une marine adverse en face de leurs côtes. Il est certain que dans leur décision de se retirer de Corse le poids de la prise par Paoli de l’île de Capraia ne fut pas pour peu. Déjà, en mars 1762 le bruit avait couru que les Rebelles corses s’apprêtaient à faire une tentative contre cette île stratégique pour le commerce génois, située sur la route entre Gênes et Bastia. Une enquête avait été menée à ce sujet et l’artillerie de la place renforcée. Le nombre de soldats avait été en outre augmenté de trente unités, pris dans le régiment Savona, stationnant à Bastia. L’attaque réelle contre Capraia, en février 1767, surprit totalement les Génois. Malgré une tentative de blocus par des navires génois, Paoli put ravitailler ses soldats dans l’île et la garnison capitula au mois de mai. La situation, défavorable depuis la perte de Macinaggio, à la pointe du Cap Corse, où les Génois avaient pu longtemps s’accrocher, devenait vraiment délicate. D’autant que couraient des rumeurs de débarquement en Ligurie, dans des zones assez mal contrôlées par les Génois. Mais, cette situation n’est pas totalement nouvelle et l’on rencontre de nombreux actes, dès 1761, montrant l’intervention de la marine corse sur les Rivières.


OLETTA Antoniu:
En 1760, il est corsaire corse au service de Pasquale Paoli.
En 1767, il est tué lors de la prise de Capraia.


(Source et suite) La conquête de Caprara (Capraia) en 1767 mettra fin à la souveraineté génoise.Cette petite île au large du Cap Corse que les seigneurs capcorsins de San Colombanu, les Da Mare, possédaient depuis 1198 et que les Gênois s’approprièrent en 1582, est en fait reconquise. Et lorsque le 17 février 1767 le commandant Achille et son lieutenant Ghjuvan Battista Ristori débarquent des 14 gondoles avec 200 hommes, ils sont acceuillis en libérateurs mais il fallait faire le siège de la citadelle qui dura plus de trois mois et résister à la flotte génoise venue en renfort contrer les « rebelles » corses. Le 29 mai le fort de Capraia capitule. La garnison génoise peut quitter l’ile selon l’accord conclu avec Achille Murati et le commandant Bernardo Ottone. Les Corses récupèrent 13 canons, 1600 boulets, 3 caisses de balles de fusil, 78 sachets de poudre et de provisions de pain et de farine.La conquête de Capraia est la plus belle victoire corse contre les Gênois. Désormais, ils ne sont plus maîtres de la mer Tyrrhénienne ni plus libres de commercer comme ils le veulent. C’en est fini de plusieurs siècles de domination. C’est la raison pour laquelle le 15 mai 1768, au Traité de Versailles, la République cèdera la Corse à la France tout en voulant récupérer Capraia. Les troupes du roi de France sont en Corse et il va falloir maintenir l’indépendance de la Corse contre eux. Achille Murati se distingue à la bataille de Borgu et dans le Nebbiu.


(Source et suite) Le 16 février 1767, un corps expéditionnaire corse s’embarque à Macinaggio, un port du cap Corse, pour l’île génoise de Capraia, place qui régule les routes commerciales de la mer Tyrrhénienne. Bien accueilli par la population, le capitaine Achille Murati, le lieutenant Ghjuvan Battista Ristori et 200 miliciens mettent le siège au pied du fort. Le siège va durer trois mois au cours desquels les Nationaux vont rejeter à la mer le corps expéditionnaire Génois (embarqué sur 16 navires!) qui tente un débarquement le 6 mai. La garnison capitule le 26 mai et peut quitter l’île avec les honneurs de la guerre. Pour les Nationaux, la prise est importante ; 13 canons et 1300 boulets. Mais si cette victoire est belle, c’est aussi peut-être une erreur politique. En tenantCapraia, Achille Murati met en péril le commerce Génois et, cela, la République ne peut l’accepter. Le 4 juillet 1767, Choiseul, ministre de Louis XV, reçoit, à son grand étonnement, un courrier de Gènes lui proposant la cession de la Corse à la France à une seule condition: la totale soffocazione, per cosi dire, del popolo di Corsica ! Evidemment, une fois les Nationaux éliminés, la République pourra reprendre son île de Capraia. Surpris, et aussi très méfiants, le Roi-Très-Chrétien et son ministre décident d’éprouver la patience des Génois… et les pousser à supplier. Le traité de Versailles est donc signé presque un an plus tard, le 15 mai 1768. Au Palazzu de Corte, siège du gouvernement de la Nation, on est scandalisé. Paoli écrira plus tard « nous avons été vendus comme un troupeau de chèvres ».

. . A l'accorta annant'à Google Infurmazione For Latest Updates Follow us on Google News Nos dernière informations sur Google Actus

Produit CORSU E RIBELLU

bandeauribelluteeshirt (1)

Produits à partir de 13e

error: