F. L. N. C.
El 25 juny de 2014 la nostra organització, després d’un llarg debat , ha estat capaç de prendre les seves responsabilitats i fer front als reptes de futur del poble de Còrsega, en la seva terra. Demostrant una maduresa política exemplar va prendre la decisió unilateral i inequívoca d’iniciar un procés, que és històric, de desmilitarització i sortida progressiva de la clandestinitat.
Va ser una immensa satisfacció veure com la joventut corsa responia amb un gran interès a la nostra crida per a la mobilització. És un orgull per nosaltres , observar com aquells que constitueixen el futur del nostre país han comprès el nostre missatge. Ells ho han sabut entendre, i encara que no dubtàvem del seu coratge i compromís, han demostrat la seva capacitat i eficàcia més enllà de les postres expectatives. Posant-se a l’avantguarda de la lluita, ens han reconfortat en les nostres ja fortes conviccions. Ells són valuosos garants de l’èxit de la nostra iniciativa.
Quant als que creien i encara creuen, potser per ingenuïtat o ignorància o interès , que ens podríem desviar del camí escollit de la pau: estan equivocats. Han subestimat les nostres anàlisis i la solidesa del nostre compromís. Acabaran, si és que no ho ha fet ja, de ser desqualificats pel poble. Aquells nostàlgics de la pols i la desgràcia, deixaran en la memòria col·lectiva, la imatge de rucs de la Història en marxa, dormitant en els bancs del parlament francès o assemblea corsa, somiant secretament en la represa d’un cicle tràgic d’acció/repressió tan rendible per a ells. Enterradors de la pau que volen sabotejar el procés en curs que hem iniciat
L’Estat francès continua sense tenir en compte les reivindicacions legítimes del poble cors votades democràticament per l’assemblea territorial. Podrà enganyar massa temps als corsos organitzant seudo reunions ministerials que no donen lloc a cap acte polític significatiu ? Té una veritable voluntat política de no respondre a les aspiracions democràtiques d’un poble o una paternalista i lamentable manca de voluntat política? Per ara, l’Estat francès continua portant a terme una diligent política repressiva i la idea de convertir la nostra illa en un lloc d’experimentació de pràctiques policials no condueix a un clima de pau.
Per part nostra, la determinació és intacta, la nostra elecció d’ahir és l’elecció d’avui.
Sabíem que el camí de la solució política seria llarg i difícil, també perillós, però que els aprenents de bruixot no dubtin de la nostra capacitat de mantenir el rumb de la pau i de trobar una solució política per a la llibertat del poble cors.
La garantia que podem donar avui del nostre compromís amb la via pacífica de resolució del conflicte que ens enfronta a l’Estat francès, és el respecte total a la decisió que varem comunicar fa un any, i el manteniment de la nostra voluntat de silenciar les armes. Tothom jutjarà cada dia que passa l’enfortiment del caràcter irreversible de la nostra elecció del camí de la pau i per una solució política negociada perenne per a Còrsega, que allunya inexorablement l’espectre de la caducitat de la nostra proposició.
Saludem la iniciativa de demanda d’amnistia per als presoners polítics corsos i la finalització de persecució per motius polítics. Aquesta iniciativa té lloc al llarg de la història dels conflictes armats arreu del món . Emana sempre dels homes de bona voluntat. Per part nostra no pidolarem res, però la legitimitat d’aquesta reivindicació d’amnistia és evident i sabrem considerar curosament la resposta que es donarà. Arribarà el dia de jutjar les actituds d’uns i altres, i llavors sabrem prendre una vegada més la nostra responsabilitat, amb un gest decisiu que avalarà el que varem començar fa més d’ un any.
Finalment per instruir als qui a Còrsega, França, Europa o d’altres indrets, parlen de l’amenaça obsoleta del nacionalisme exacerbat ; a aquests mundialistes desenfrenats, agents del mercat especulador, de la potència del rei-diner, de l’especulació financera i dels seus lobbies; als que volen negar i sotmetre als pobles per transformar-los en ramats servils de consumidors dòcils: respondrem que són els hereus de la colonització. S’apoderen de les terres dels pobles exercint una ferotge i arrogant dominació amb l’única finalitat del pillatge dels recursos naturals, la simple possessió de bases estratègiques per assegurar la seva supremacia com és el cas de Còrsega porta-avió de França al Mediterrani. Ahir, com avui, la finalitat és la mateixa: el seu propi desenvolupament i enriquiment a costa dels pobles, la seva cultura i la seva identitat augmentant exponencialment les desigualtats al món. Finalment, als que consideren que la nostra terra no ens pertany, els responem, invocant un gran cap de la resistència ameríndia, que el poble cors, pertany a aquesta terra de Còrsega.
Que aquesta invocació a un poble martiritzat i delmat no doni l’esperança vana a l’Estat francès de transformar Còrsega en reserva índia, una espècie de parc d’atracció i d’exotisme per a turistes a una hora i mitja de Paris. Perquè el nostre poble està en marxa i té un petri esperit de resistència. Ha après de la Història, de les derrotes i de les victòries, dels drames i de les alegries, de la desesperança i dels moments d’il·lusió. El món ha canviat, i França en aquest món no té els mitjans de continuar asfixiant les reivindicacions d’emancipació dels pobles, ni de practicar la política de l’estruç fingint ignorar el problema cors. Immersos en la crisi d’un sistema imperialista declinant de dominació de l’altre, del feble, els països com França, antigues o noves a potencies colonials, no podran per més temps resistir-se al dret dels pobles a disposar d’ells mateixos.
La importància capital de la nostra iniciativa del 25 de juny de 2014 ha estat subratllada quasi per unanimitat per tots els actors i observadors experts en la qüestió corsa. Han sabut veure i analitzar la importància històrica de la nostra aposta de pau. Però tots sabem que això no és suficient. A Còrsega, l’Estat francès justificant el seu immobilisme endèmic, sovint ha estat ràpid a esgrimir la inflexibilitat de les institucions d’una República gravada en un marbre encara ben friable quan es tractava d’adaptar els interessos “superiors” d’un sistema factualment de dos velocitats. Aquest govern francès serà un dels qui tindrà la mà estesa per respondre positivament a les aspiracions del poble cors?
« El que necessitem sobretot per la pau » deia De Gaulle, primer president de la Cinquena República francesa , « és la comprensió dels pobles ». Sabia que “els règims són coses que passen. Però els pobles no passen”.
Sense ofendre. La lluita del nostre poble no baixarà d’intensitat. Al contrari , ara continuarà en un marc públic, popular i democràtic. Seguim confiats i reiterem la nostra crida a la societat corsa perquè continuï implicant-se en el procés, formant-ne part i enfortint-lo.
A POPULU FATTU BISOGNU A MARCHJA
Produit CORSU E RIBELLU
